
Llei de Segona Oportunitat

You can display the Full post on your Blog Page

Donar-se a conèixer en un entorn social o local determinat, millorar el teu SEO, afavorir xarxes relacionals positives, millorar el branding, etc aquestes i moltes accions més es poden aconseguir formant part del teixit associatiu de la teva localitat o comarca o, fins i tot, arribar als teus clients recolzant ONGs o Associacions. Tots surten guanyant!
Fer de patrocinador d’esdeveniments que deixin una petjada al teu entorn no és ni complicat ni car. Estem envoltants d’entitats sense ànim de lucre, clubs esportius, etc que tenen un important nombre de socis. Tu pots ser el proper patrocinador d’un esdeveniment i no fa falta que siguis una societat. Hi han moltes raons per recolzar un projecte social!
Gestassociacions, nom de la vessant més social del nostre despatx seria l’encarregada de posar en contacte aquests esdeveniments amb els possibles patrocinadors, adaptant-los al target buscat
L’article 552-8 del CCC estableix la proporcionalitat de les despeses que te que assumir el copropietari en relació a la quota de propietat que tingui. Això que vol dir?, que si una de les parts té la propietat del 70% de l’habitatge i l’altre el 30%, encara que en el títol constitutiu de la hipoteca (com és habitual) aparegui com a deutor solidari amb la seva exparella, entenc que només hauria de pagar la quota hipotecaria en aquest proporció. Un altre cosa seria que el codeutor, es veies obligat a pagar el 100% de la quota (perquè l’altre no ho fa i no vol que l’embarguin o executin la hipoteca), en aquest cas només quedaria la reclamació posterior a l’altre d’allò que el pagador hagués pagat de més en relació a la seva quota de propietari, i sempre després de l’efectiva separació o divorci.
Hi ha interpretacions diferents, però al meu parer no seria possible que, pel fet de que en el títol constitutiu de la hipoteca apareixen tots dos com a codeutors al 50%, encara que la quota de propietat sigui diferent, tots dos estiguessin obligats a contribuir en la mateixa proporció el pagament de les quotes. Si fos així esdevindria un enriquiment injust per aquell que sent propietari de una quota superior només estigués obligat a pagar el 50% de la quota.
Un altre assumpte serà que actualment no hi ha manera de canviar la garantia personal que continuarà tenim la persona separada davant el Banc (a no ser que aquest consideri que te garanties sobrades), tot i que, per raó d’acords dins el conveni de divorci, ja no sigui copropietari del be hipotecat. Això porta a moltes situacions injustes on el més important serà distingir entre garantia real (de la cosa) i garantia personal (de la persona).
Quan ens ajuntem com parella, es molt habitual, per exemple, comprar l’habitatge habitual a nom de tots dos encara que una d’aquestes persones no tingui cap ingrés. Altres qüestions a part, que podríem fer que això sigui el més just (dedicació a la família, treball a l’empresa familiar sense retribucions, etc), a l’hora del divorci, amb les seves tensions i incomprensions, el que ho ha pagat, moltes vegades, ho troba injust i ho vol reclamar, es pot fer? En un altre post tractarem de com quedaria la hipoteca.
L’article 232.3 del CCC diu que, dins del règim de separació de bens,
“Adquisicions oneroses 1. Els béns adquirits a títol onerós durant el matrimoni pertanyen al cònjuge que consti com a titular. Si es prova que la contraprestació es va pagar amb béns o diners de l’altre cònjuge, se’n presumeix la donació…”
O sigui que encara que el pagament l’hagi fet només un dels dos, el bé adquirit, per una banda, pertanyerà al titular que consti i, per l’altre, es presumirà que els diners venen d’una donació del que si té diners i que, efectivament, ho ha pagat.
Un altre tema podria ser reclamar anular això per qualsevol vici del consentiment (molt complexa de demostrar), o reclamar la part perjudicada, alguna mena de compensació via article 232.5 del CCC perquè resulti que pot haver-hi una compensació econòmica per raó del treball.