L’article 552-8 del CCC estableix la proporcionalitat de les despeses que te que assumir el copropietari en relació a la quota de propietat que tingui. Això que vol dir?, que si una de les parts té la propietat del 70% de l’habitatge i l’altre el 30%, encara que en el títol constitutiu de la hipoteca (com és habitual) aparegui com a deutor solidari amb la seva exparella, entenc que només hauria de pagar la quota hipotecaria en aquest proporció. Un altre cosa seria que el codeutor, es veies obligat a pagar el 100% de la quota (perquè l’altre no ho fa i no vol que l’embarguin o executin la hipoteca), en aquest cas només quedaria la reclamació posterior a l’altre d’allò que el pagador hagués pagat de més en relació a la seva quota de propietari, i sempre després de l’efectiva separació o divorci.
Hi ha interpretacions diferents, però al meu parer no seria possible que, pel fet de que en el títol constitutiu de la hipoteca apareixen tots dos com a codeutors al 50%, encara que la quota de propietat sigui diferent, tots dos estiguessin obligats a contribuir en la mateixa proporció el pagament de les quotes. Si fos així esdevindria un enriquiment injust per aquell que sent propietari de una quota superior només estigués obligat a pagar el 50% de la quota.
Un altre assumpte serà que actualment no hi ha manera de canviar la garantia personal que continuarà tenim la persona separada davant el Banc (a no ser que aquest consideri que te garanties sobrades), tot i que, per raó d’acords dins el conveni de divorci, ja no sigui copropietari del be hipotecat. Això porta a moltes situacions injustes on el més important serà distingir entre garantia real (de la cosa) i garantia personal (de la persona).
